Soldadura per resistència: S'utilitza per soldar peces metàl·liques fines. La peça de treball s'enganxa entre dos elèctrodes i s'aplica un gran corrent per fondre les superfícies de contacte dels elèctrodes, de manera que s'aconsegueix la soldadura mitjançant l'escalfament de la resistència de la peça. La peça de treball és propensa a la deformació. La soldadura per resistència s'uneix des dels dos costats, mentre que la soldadura làser només s'uneix des d'un costat. Els elèctrodes utilitzats en la soldadura per resistència requereixen un manteniment freqüent per eliminar els òxids i el metall adherits a la peça. La soldadura làser de juntes fines de solapa metàl·lica no implica el contacte amb la peça de treball, i el feix pot penetrar zones de difícil accés amb la soldadura convencional. També ofereix velocitats de soldadura més ràpides.
Soldadura per arc d'argó: utilitza elèctrodes no-consumibles i gas de protecció. Sovint s'utilitza per soldar peces primes, però la velocitat de soldadura és més lenta i l'entrada de calor és molt més gran que la soldadura làser, la qual cosa la fa propensa a la deformació.
Soldadura per arc de plasma: similar a la soldadura per arc d'argó, però la seva torxa produeix un arc comprimit per augmentar la temperatura de l'arc i la densitat d'energia. És més ràpid i té una major profunditat de penetració que la soldadura per arc d'argó, però menys que la soldadura làser.
Soldadura per feix d'electrons: utilitza un feix d'electrons accelerats i d'alta -energia- densitat per impactar la peça de treball, generant una calor enorme dins d'una petita àrea de la superfície de la peça, creant un efecte "forat de pany", aconseguint així una soldadura de penetració profunda. Els principals desavantatges de la soldadura per feix d'electrons són la necessitat d'un entorn de buit elevat per evitar la dispersió d'electrons, equips complexos, limitacions en la mida i la forma de la peça a causa de la cambra de buit i requisits estrictes per a la qualitat del muntatge de la peça. Tot i que es pot fer soldadura per feix d'electrons sense-buit, un enfocament deficient a causa de la dispersió d'electrons afecta els resultats. La soldadura per feix d'electrons també presenta problemes de deflexió magnètica i raigs X-. Com que els electrons estan carregats, es veuen afectats per la deflexió del camp magnètic, per la qual cosa es requereix la desmagnetització de la peça abans de la soldadura. Els raigs X-són especialment intensos a alta pressió, la qual cosa requereix la protecció de l'operador. La soldadura per làser, en canvi, no requereix una cambra de buit ni una desmagnetització prèvia a la-soldadura de la peça. Es pot realitzar a l'atmosfera i no té problemes de protecció-de raigs X, la qual cosa permet operar en línia dins d'una línia de producció i soldar materials magnètics.
